Després d’aquesta petita però impactant introducció a una mirada sistèmica en la dinamització de grups puc afirmar que ha estat una sessió que no m’ha deixat indiferent. Algunes coses de les que ha anomenat en Carles m’han connectat amb la meva manera d’entendre la vida, ha estat posar teoria a aquestes idees i poder-les contrastar, però també m’emporto molts dubtes d’afirmacions que ha fet per exemplificar diferents conceptes i idees, sobretot a nivell psicològic i metafísic.
Sempre he cregut que l’escola és un sistema i que l’hem d’entendre com a tal, però després d’aquesta sessió tinc la certesa que aquest sistema que jo reconeixia és molt més ampli del què em pensava. Va més enllà dels agents principals que formen la comunitat educativa (docents, alumnes i famílies), i sobretot va més enllà del present. He de dir, però, que em costa identificar tota la xarxa que forma aquest sistema.
Al tornar a fer una bona rellegida dels apunts que he pres i d’alguns documents que ens ha penjat al moodle hi ha aspectes fonamentals del discurs d’en Carles que no podem oblidar a l’hora de fer de formadors, en voldria comentar tres.
En primer lloc la mirada a la gent que té reticències, “mirar amb bons ulls”. Cal crear amb tots els formats una bona disponibilitat perquè permetin l’aprenentatge i el canvi. Per tant, amb qui té més reticències cal que pensem que alguna cosa li deu passar per tenir-les, per no poder acceptar els canvis. D’aquesta manera establir una relació d’acceptació amb la persona com a tal.
En segon lloc comentar el paper del formador com a generador de converses (àgora), com el que vetlla perquè tothom pugui brillar amb allò que és competent, per tant dona lloc a tothom. Mostra una actitud d’acceptació, esperança i confiança per transformar la realitat i gestiona els continguts i les relacions (emocions). Tal i com ho explica Fritjof Capra a “La trama de la vida” és un líder que gestiona el seu poder per influenciar sobre tots, que estructura la xarxa.
Finalment comentar la importància que té que tothom se senti ben ubicat per no desestabilitzar el sistema. Segons la pedagogia sistèmica per estar ben ubicat cal: sentir-se pertinent al grup que ocupes (ja sigui com a mestre, alumne, família...), que hi hagi un bon equilibri entre el que dones i el que reps i que ocupis el lloc que et correspon prenent com a missió la tasca i la funció que et correspon (si ets director fer de director, especialista fer d’especialista, mare fer de mare dintre el context escolar...). Respecte aquest últim aspecte en Carles ha parlat que en els processos de formació cal tenir-ho molt en compte, fins i tot ha parlat que físicament hem de col·locar la gent segons el lloc que ocupa a l’escola (equip directiu, coordinadors, tutors, especialistes...). En moltes ocasions això ja es dóna per naturalesa i la gent seu per grups segons la seva funció a l’escola, però si no és així, és de vital importància aquesta ubicació física per sentir-te ben ubicat al sistema?
