Malauradament no vaig poder assistir a tota la sessió però després de mirar, ara sí, tota la presentació que van preparar la Marga i l’Imma penso que el més important que m’emporto d’aquesta sessió és la certesa que els principis que dominen la formació de formadors són els mateixos que els que duc a terme a la meva aula, contextualitzats al context. Així mateix ho demostren afirmacions com ara “no tots hem d’arribar allà mateix, hem d’arribar a potenciar al màxim les habilitats de cadascú” o l’aprenentatge col·laboratiu on “tots junts anem construint” i el treballar sota situacions reals.
Vull destacar la idea de la necessitat d’interrelacionar la teòrica i la pràctica, crec que és un aspecte que fa molta falta al món docent. En aquesta sessió ens heu parlat d’un enfocament que parteix de les creences i teories implícites individuals (t) que unides i contrastades formen la teoria gran (T), és a dir fer conscient allò irracional que tenim dins i així contrastar-ho. Un dels dubtes que em sorgeix és com gestionar totes les “t” dels formants si aquestes són molt disperses, com arribes a la “T”? Està clar que hi ha diversos referents teòrics que poden ajudar a contrastar i corroborar aquesta dispersió d’idees i que la vivència de situacions també hi ajuda, però crec que és un procés molt difícil si hi ha molta dispersió.
Com he dit al principi puc relacionar molts aspectes de la sessió amb la meva pràctica. M’agrada la idea de prendre’m els processos de formació com un procés competencial d’aprendre a aprendre en el que un dels objectius és provocar que el grup s’organitzi de manera autònoma per tal de reflexionar sobre la seva pràctica. I pugui fer aflorar les “t” individuals, les contrasti i creï “T” que puguin influenciar en les tasques que es porten a terme a les aules. Així doncs que el mateix professorat sigui l’agent del canvi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada