Una reflexió sobre què són les competències i quin paper tenen els continguts actualment crec ha estat un bon punt de partida d’aquesta sessió. Així doncs, si entenem els continguts com el saber, el saber fer i el saber ser i estar podem veure que són les eines per arribar a les competències.
És molt important entendre els conceptes que han d’adquirir els nostres alumnes com a models (model d’ésser viu, model de matèria, model del feixisme, model d’enllaç...) per tal de poder construir el seu coneixement i així afavorir que puguin transferir-lo en altres contextos. Crec que aconseguir que els nostres alumnes adquireixin models no és un aspecte més del procés d’aprenentatge, és a dir no s’aconsegueix a partir d’activitats per crear models sinó que és el que guia l’aprenentatge. Això ens farà prendre decisions sobre el què i el com ha de ser el procés d’ensenyament-aprenentatge i les activitats que portaran a terme els nostres alumnes. Per exemple, no observarem de la mateixa manera ni les mateixes coses dels cucs del terrari si volem que els nostres alumnes adquireixin el model d’ésser viu que es relaciona amb l’entorn que si només volem que aprenguin coses dels insectes.
Per tal de crear aquests models és important tenir en compte que aprenem per associació però que el que afavoreix que et puguis apropiar d’aquest coneixement i emmagatzemar-lo és la reelaboració. Penso que aquesta ha de ser individual, cadascú l’ha de portar a terme ell/a mateix/a i que el mestre l’ha de provocar i si cal posar facilitadors perquè tothom la pugui portar a terme.
D’aquesta manera si pensem que l’aprenentatge ha de ser per competències i creant models l’avaluació també ho ha de ser i ha d’avaluar la transferència d’aquests models.
Fa un temps vaig escoltar una conferència de la Neus Sanmartí parlant d’avaluació i va donar quatre pistes importants per avaluar la transferència de les bones preguntes, a mi m’han anat força bé per aplicar-les a la meva aula. Aquests són:
- No pot reproduir cap activitat que hem fet a classe
- Ha d’estar contextualitzada
- Ha de donar indicis
- El destinatari no ha de ser el mestre
Pel que fa a la teoria de l’elaboració crec que és un bon esquema per plantejar-te qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge. Veig que és molt important no deixar-te l’epítom, ja que és un bon moment per mostrar-te transparent i també per poder pactar el contingut del curs o fer reajustaments, com a mínim per parlar-ne. Penso que en un procés de formació el contingut ha de poder ser discutit amb els alumnes, i a poder ser construït conjuntament. Això sí, sempre tenint en compte els objectius del curs. El formador ha de ser flexible.
Després d’aquesta sessió em qüestiono un aspectes:
- Com es pot portar a terme la reelaboració dels aprenentatges en un procés de formació de formadors? Hi ha maneres de provocar-lo o és una qüestió individual que cadascú ha de decidir portar-la a terme?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada