Sisena sessió: Dissabte, 14 de maig. Formació en continguts didàctics (1). Maria Masip, David Vilalta.

Si entenem la formació com a canvi, hem de provocar que les persones que estem formant visquin situacions en les que hi hagi experiències i reflexió perquè puguin viure-les i fer una posterior metacognició del què creiem que és important, allò que provocarà el canvi.

Tota aquesta sessió ha estat un model per ella mateixa tant del contingut que cal ensenyar per portar al canvi com de metodologia que afavoreix la metacognició.  Així doncs, hem pogut parlar de models, competències,  gestió del grup. .. Crec que en una sessió de formació és molt important aquest anàlisi de les competències a partir de l’experiència, hi hem de dedicar una bona estona i més d’un moment, ja que ensenyar-les, viure-les i adquirir-les és la finalitat de l’educació.

Durant tota la sessió he pogut comprovar l’empremta del pensament creatiu que ens va transmetre l’Angèlica Sàtiro. Tant per la manera de divergir i convergir com per la idea que el formador és un líder amb capacitat d’influenciar i que, si cal, ha de deformar la maleta dels alumnes, provocar.

La metodologia que ens heu transmès em queda molt propera, si he de resumir la vida de la meva escola, i així, la de la meva aula seria aprendre a aprendre en contextos reals a partir del diàleg i l’anàlisi de nosaltres mateixos per ser crítics.

Molts referents teòrics ens donen un ventall d’idees que reflexionen entorn aquests principis educatius, molts ja els heu citat. Si jo n’hagués de comentar un em quedaria amb Plilippe Meirieu, tant sols perquè per altres qüestions últimament he llegit part de la seva obra. La idea que vull destacar és la de “és necessari que els educadors gosin dir “no” a totes les formes de manipulació social i que permetin als seus alumnes viure les situacions que els permetin instruir-se i emancipar-se al mateix temps”. Així mateix la definició de l’alumne com a subjecte, com un tot, una unitat.

El gran dubte que se’m genera després d’aquesta sessió és tothom rep amb tant entusiasme activitats com la que hem portat a terme? Com reaccionar quan la gent no participa? Tanmateix, també em pregunto: això provocarà que arribi a totes les aules? Penso que cal una bona organització amb l’equip directiu per anar del gran grup al petit, així incidir més a nivell individual. Per exemple fer sessions amb cicles, anar canviant de format.