Sessió de tancament: 29 de juny. Taula Rodona:La formació permanent avui: reptes i dificultat. Agnès Barba, Carme Oriol, Montserrat Puigpelat. I Síntesi i recapitulació final

Darrere cada frase de la conversa amb la Carme, l’Agnès i la Montserrat podia reconèixer la veu de tots els coneixements que ens heu transmès durant aquest curs. Entre d’altres aspectes   ens han confirmat la importància de conèixer el context i ens han deixat clar que no podem esperar fer grans processos de canvi sinó petites passes, provocar ganes de canvi. És important remarcar de nou que el nostre paper no és anar a alliçonar sinó a acompanyar, que els mestres que anem a formar no parteixen de zero. Cal que ens mostrem al grup amb transparència, sinceritat, empatia i respecte, és important saber escoltar sense fer judicis. Però per sobre de tot no ens hem d’oblidar  que LA FORMACIÓ ÉS UN REPTE I SEMPRE HA DE FER RESPECTE.

Per altra banda, comentar que la part de valoració  que hem fet tot el grup ha estat un molt bon resum de tota la formació, amb la dinàmica emprada s’ha demostra que la totalitat d’un sistema és més potent que la suma de les parts.

Novena sessió: dimecres 8 de juny. Conduir i dinamitzar grups (2). Carles Parellada

Després d’aquesta petita però impactant introducció a una mirada sistèmica en la dinamització de grups puc afirmar que ha estat una sessió que no m’ha deixat indiferent. Algunes coses de les que ha anomenat en Carles m’han connectat amb la meva manera d’entendre la vida, ha estat posar teoria a aquestes idees i poder-les contrastar, però també m’emporto molts dubtes d’afirmacions que ha fet per exemplificar diferents conceptes i idees, sobretot a nivell psicològic i metafísic.  

Sempre he cregut que l’escola és un sistema i que l’hem d’entendre com a tal, però després d’aquesta sessió tinc la certesa que aquest sistema que jo reconeixia és molt més ampli del què em pensava. Va més enllà  dels agents principals que formen la comunitat educativa (docents, alumnes i famílies), i sobretot va més enllà del present. He de dir, però, que em costa identificar tota la xarxa que forma aquest sistema.

Al tornar a fer una bona rellegida dels apunts que he pres i d’alguns documents que ens ha penjat al moodle hi ha aspectes fonamentals del discurs d’en Carles que no podem oblidar a l’hora de fer de formadors, en voldria comentar tres.

En primer lloc la mirada a la gent que té reticències, “mirar amb bons ulls”. Cal crear amb tots els formats una bona disponibilitat perquè permetin l’aprenentatge  i el canvi. Per tant, amb qui té més reticències cal que pensem que alguna cosa li deu passar per tenir-les, per no poder acceptar els canvis. D’aquesta manera  establir una relació d’acceptació amb la persona com a tal.

En segon lloc comentar el paper del formador com a generador de converses (àgora), com el que vetlla perquè tothom pugui brillar amb allò que és competent, per tant dona lloc a tothom. Mostra una actitud d’acceptació, esperança i confiança per transformar la realitat i gestiona els continguts i les relacions (emocions). Tal i com ho explica Fritjof Capra a “La trama de la vida” és un líder que gestiona el seu poder per influenciar sobre tots, que estructura la xarxa.

Finalment comentar la importància que té que tothom se senti ben ubicat per no desestabilitzar el sistema. Segons la pedagogia sistèmica per estar ben ubicat cal: sentir-se pertinent al grup que ocupes (ja sigui com a mestre, alumne, família...), que hi hagi un bon equilibri entre el que dones i el que reps i que ocupis el lloc que et correspon prenent com a missió la tasca i la funció que et correspon (si ets director fer de director, especialista fer d’especialista, mare fer de mare dintre el context escolar...).  Respecte aquest últim aspecte en Carles ha parlat que en els processos de formació cal tenir-ho molt en compte, fins i tot ha parlat que físicament hem de col·locar  la gent segons el lloc que ocupa a l’escola (equip directiu, coordinadors, tutors, especialistes...). En moltes ocasions això ja es dóna per naturalesa i la gent seu per grups segons la seva funció a l’escola, però si no és així, és de vital importància aquesta ubicació física per sentir-te ben ubicat al sistema?

Vuitena sessió: 4 de juny. Acompanyar i facilitar processos de canvi. Marga Teixidor i Imma López

Malauradament no vaig poder assistir a tota la sessió però després de mirar, ara sí, tota la presentació que  van preparar la Marga i l’Imma penso que el més important que m’emporto d’aquesta sessió és la certesa que els principis que dominen la formació de formadors  són els mateixos que els que duc a terme a la meva aula, contextualitzats al context. Així mateix ho demostren afirmacions com ara “no tots hem d’arribar allà mateix, hem d’arribar a potenciar al màxim les habilitats de cadascú” o l’aprenentatge col·laboratiu on “tots junts anem construint” i el treballar sota situacions reals.

Vull destacar la idea de la necessitat d’interrelacionar la teòrica i la pràctica, crec que és un aspecte que fa molta falta al món docent. En aquesta sessió ens heu parlat d’un enfocament que parteix de les creences i teories implícites individuals (t) que unides i contrastades formen la teoria gran (T),  és a dir fer conscient allò irracional que tenim dins i així contrastar-ho. Un dels dubtes que em sorgeix és com gestionar totes les “t” dels formants si aquestes són molt disperses, com arribes a la “T”? Està clar que hi ha diversos referents teòrics que poden ajudar a contrastar i corroborar aquesta dispersió d’idees i que la vivència de situacions també hi ajuda, però crec que és un procés molt difícil si hi ha molta dispersió.

Com he dit al principi puc relacionar molts aspectes de la sessió amb la meva pràctica. M’agrada la idea de prendre’m els processos de formació com un procés competencial d’aprendre a aprendre en el que un dels objectius és provocar que el grup s’organitzi de manera autònoma per  tal de reflexionar sobre la seva pràctica. I pugui fer aflorar les “t” individuals, les contrasti i creï “T” que puguin influenciar en les tasques que es porten a terme a les aules. Així doncs que el mateix professorat sigui l’agent del canvi.

Setena sessió: Dimecres, 25 de maig. Formació en continguts didàctics. Dolors Quinquer

Una reflexió sobre què són les competències i quin paper tenen els continguts actualment  crec ha estat un bon punt de partida d’aquesta sessió. Així doncs, si entenem els continguts com el saber, el saber fer i el saber ser i estar podem veure que són les eines per arribar a les competències.

És molt important entendre els conceptes que han d’adquirir els nostres alumnes com a models (model d’ésser viu, model de matèria, model del feixisme, model d’enllaç...) per tal de poder construir el seu coneixement i així afavorir que puguin transferir-lo en altres contextos. Crec que aconseguir que els nostres alumnes adquireixin models no és un aspecte més del procés d’aprenentatge, és a dir no s’aconsegueix a partir d’activitats per crear models sinó que és el que guia l’aprenentatge. Això ens farà prendre decisions sobre el què i el com ha de ser el procés d’ensenyament-aprenentatge i les activitats que portaran a terme els nostres alumnes. Per exemple, no observarem de la mateixa manera ni les mateixes coses dels cucs del terrari si volem que els nostres alumnes adquireixin el model d’ésser viu que es relaciona amb l’entorn que si només volem que aprenguin coses dels insectes.

Per tal de crear aquests models és important tenir en compte que aprenem per associació  però que el que afavoreix que et puguis apropiar d’aquest coneixement i emmagatzemar-lo és la reelaboració. Penso que aquesta ha de ser individual, cadascú l’ha de portar a terme ell/a mateix/a i que el mestre l’ha de provocar i si cal posar facilitadors perquè tothom la pugui portar a terme.

D’aquesta manera si pensem que l’aprenentatge ha de ser per competències i creant models l’avaluació també ho ha de ser i ha d’avaluar la transferència d’aquests models.

Fa un temps vaig escoltar una conferència de la Neus Sanmartí parlant d’avaluació i va donar quatre pistes importants per avaluar la transferència de les bones preguntes, a mi m’han anat força bé per aplicar-les a la meva aula. Aquests són:

                - No pot reproduir cap activitat que hem fet a classe

                - Ha d’estar contextualitzada

                - Ha de donar indicis

                - El destinatari no ha de ser el mestre

Pel que fa a la teoria de l’elaboració crec que és un bon esquema per plantejar-te qualsevol procés d’ensenyament-aprenentatge. Veig que és molt important no deixar-te l’epítom, ja que és un bon moment per mostrar-te transparent i també per poder pactar el contingut del curs o fer reajustaments, com a mínim per parlar-ne.  Penso que en un  procés de formació el contingut ha de poder ser discutit amb els alumnes, i a poder ser construït conjuntament. Això sí, sempre tenint en compte els objectius del curs. El formador ha de ser flexible.

Després d’aquesta sessió em qüestiono un aspectes:

- Com es pot portar a terme la reelaboració dels aprenentatges en un procés de formació de formadors? Hi ha maneres de provocar-lo o és una qüestió individual que cadascú ha de decidir portar-la a terme?

Sisena sessió: Dissabte, 14 de maig. Formació en continguts didàctics (1). Maria Masip, David Vilalta.

Si entenem la formació com a canvi, hem de provocar que les persones que estem formant visquin situacions en les que hi hagi experiències i reflexió perquè puguin viure-les i fer una posterior metacognició del què creiem que és important, allò que provocarà el canvi.

Tota aquesta sessió ha estat un model per ella mateixa tant del contingut que cal ensenyar per portar al canvi com de metodologia que afavoreix la metacognició.  Així doncs, hem pogut parlar de models, competències,  gestió del grup. .. Crec que en una sessió de formació és molt important aquest anàlisi de les competències a partir de l’experiència, hi hem de dedicar una bona estona i més d’un moment, ja que ensenyar-les, viure-les i adquirir-les és la finalitat de l’educació.

Durant tota la sessió he pogut comprovar l’empremta del pensament creatiu que ens va transmetre l’Angèlica Sàtiro. Tant per la manera de divergir i convergir com per la idea que el formador és un líder amb capacitat d’influenciar i que, si cal, ha de deformar la maleta dels alumnes, provocar.

La metodologia que ens heu transmès em queda molt propera, si he de resumir la vida de la meva escola, i així, la de la meva aula seria aprendre a aprendre en contextos reals a partir del diàleg i l’anàlisi de nosaltres mateixos per ser crítics.

Molts referents teòrics ens donen un ventall d’idees que reflexionen entorn aquests principis educatius, molts ja els heu citat. Si jo n’hagués de comentar un em quedaria amb Plilippe Meirieu, tant sols perquè per altres qüestions últimament he llegit part de la seva obra. La idea que vull destacar és la de “és necessari que els educadors gosin dir “no” a totes les formes de manipulació social i que permetin als seus alumnes viure les situacions que els permetin instruir-se i emancipar-se al mateix temps”. Així mateix la definició de l’alumne com a subjecte, com un tot, una unitat.

El gran dubte que se’m genera després d’aquesta sessió és tothom rep amb tant entusiasme activitats com la que hem portat a terme? Com reaccionar quan la gent no participa? Tanmateix, també em pregunto: això provocarà que arribi a totes les aules? Penso que cal una bona organització amb l’equip directiu per anar del gran grup al petit, així incidir més a nivell individual. Per exemple fer sessions amb cicles, anar canviant de format.

Cinquena sessió: Dimecres, 13 d’abril. Utilitzar les TIC en els processos de formació (2).Carmina Pinya i Salomó

Aquesta sessió podríem dir que ha estat la continuació de la tercera. Així doncs, he tingut una altra oportunitat per conèixer més eines informàtiques. Agraeixo que el meu “cuquet” se segueixi alimentant.

Si  alguna cosa he de destacar d’aquesta sessió és la gran oportunitat que ens donen les eines TIC per a compartir la informació i així afavorir l’aprenentatge dialògic.  També per a utilitzar diferents formats ens els moments de la formació.

Així, per exemple, els fòrums i  les activitats inicials que afavoreixen dialogar són una bona eina per conèixer qui tens al davant i què volen canviar, i d’aquesta manera poder-te acostar més a les seves necessitats. La dinamització de grups és una altra punt on les TIC hi poden tenir un paper important tant com a font d’informació com per a afavorir el diàleg. No ens podem oblidar la gran oportunitat que t’aporten per anar fent l’avaluació reguladora (per exemple amb els formularis i els fòrums) que et provocarà  prendre moltes decisions per adaptar la formació als que tens al davant.

Després de mirar la presentació ppt. “Conectivismo” de George Siemens penso que no puc deixar de comentar que l’educació ha de canviar al mateix ritme que canvia la societat. El coneixement ja no està en mans d’alguns que el transmeten sinó que està a l’abast de tothom i els ciutadans hem de tenir eines per trobar-lo, adquirir-lo i criticar-lo. Per tant, cal una bona reflexió sobre quines són les competències, i sobretot què vol dir aprendre a aprendre, què cal ensenyar i per tant transmetre en la formació de formadors.

El gran dubte és, com provocar aquesta reflexió en un claustre? Com comunicar i fer-los descobrir aquest punt fonamental per a l’educació actual?

Finalment, comentar que aquestes dues sessions ja m’han aportat alguns canvis en l’ús de les TIC en la meva aula. Així doncs, crec que estic fent una prèvia per a poder reflexionar del seu ús i les oportunitats que em presenten a partir de la meva experiència. Fet que considero que és molt important per a mi com a futura formadora.

Que què m'emporto de la sessió?



Quarta sessió: Dissabte, 9 d'abril. Conduir i dinamitzar grups humans (1)

Tècniques per vèncer el pànic escènic i de control emocional
Gemma Argelaga, Cesc Notó

Durant aquesta sessió he pogut reflexionar sobre les meves pors davant d’un grup d’adults que estic formant o en el que participo d’una conversa entorn una reflexió sobre algun aspecte de l’educació. Hi ha recursos per vèncer-les, entre d’altres tenir ben preparada i assajada la sessió, seguretat en el que fas i creure’t el que dius, confiança en un mateix, conèixer les pròpies limitacions... També cal dir que l’experiència redueix totes les pors.

A banda d’aquests aspectes, també vull comentar les qualitats humanes que ha de tenir un formador entre aquestes destacar la humilitat, obertura i sinceritat. Ha de donar confiança tant pel que està dient  com per fer veure que el canvi és possible. També ha de tenir confiança amb la gent que té al davant. A mesura que vas coneixent els alumnes cal ser hàbil per detectar aquell nucli que pot agafar força i emocionar-se i així contagiar als altres.

Durant tota la sessió he pogut anar relacionant aquesta mirada de confiança, transparència i sinceritat del formador amb la mirada als meus alumnes. Intento que sigui sincera, creure al màxim amb les seves capacitats i sempre aprendre d’ells. En resum entendre l’auditori que tens al davant.

El desenvolupament de la creativitat com a motor d'innovació
Angélica Sátiro

La meva definició  de formació es va ampliant a mida que passen les sessions. Formació = estimular, provocar la creativitat per aconseguir el canvi.

Per tal que hi hagi el canvi cal CREAR I INNOVAR.

- Crear: capacitat humana per generar noves idees, més i millors (amb valor). Si volem aconseguir aquest canvi, entre d’altres aspectes, cal que hi hagi moments de divergència per poder anar a la convergència. No ens podem deixar, en el procés de formació, la divergència per tal de no encotillar. Però per crear també cal estar motivat, així doncs cal trobar les estratègies per motivar, crear un motor perquè tinguin ganes de. No ens podem oblidar de l’experiència, per tant el canvi sempre ha de partir de l’experiència i  la vivència, així també ens podem guanyar les persones amb més reticiències.

- Innovar: canvi per millorar però amb risc. Crec que un aspecte important per innovar és sempre anar del divergent al convergent i auto avaluar el que innovem per seguir creant (divergència-convergència).

També trobo important les premisses que ens han donat per a poder portar a terme i compartir el pensament divergent per passar al convergent: no jutjar, tota idea és benvinguda, quan més rara millor, quantes més idees millor, construir sobre les idees dels altres, aprofitar-les, combinar-les i millorar-les. Crec que són aspectes fonamentals, i molt complexes, per crear el coneixement i portar al canvi. Poder aportar aquesta manera de treballar a un grup que aprèn junt, tant una aula o un claustre, és un canvi de mirada de les persones,  crear un trencaclosques on tots hi tenim un paper important, tots podem aportar.

Així doncs, trobo molt difícil com a formadora tenir les habilitats per donar valor a cada individu, com confiar en totes les persones encara que mostrin actituds de passotisme, de reticència o que les seves idees estiguin molt llunyanes a les que els científics aporten per tal d’innovar en l’educació. Com deformar la maleta que porten per poder provocar el canvi.

Està clar que aquest canvi no pot venir imposat, ha de ser des de dintre i sempre des de les seves necessitats. Però es pot arribar a provocar el pensament creatiu en tota una comunitat en la que tots no han participat de la decisió del canvi o aquest canvi els ve imposat?