Segona sessió: Dimecres, 23 de març: Expressar-se eficaçment i dominar els recursos comunicatius. Juli Palou

En aquesta sessió hem estat parlant de la formació com a procés formatiu l’objectiu de la qual és  crear situacions interactives on es mostrin els sabers per modificar les creences personals o col·lectives.

Aquestes creences són irracionals, tothom en té. El que és important és desestabilitzar-les, crear el dubte.

Podríem comparar  la figura del  formador a la d’un director d’orquestra ja que és l’encarregat d’orquestrar un discurs comú el qual és la suma de tots els instruments. Tant director com músics s’influencien els uns als altres. De la mateixa manera és necessari que es crei un discurs comú entre el centre i el formador en el que la influència sigui recíproca.

Com podem canviar aquestes resistències i així fer crear el dubte?

- A partir de la reflexió dialògica.

- Recursos retòrics: cal tenir present que qualsevol discurs té tres moments importants (l’exordi, la narració i epíleg) i que el discurs ha d’agradar, commoure i convèncer .

- És important recolzar-se en la reflexió sobre què diu la comunitat científica respecte el que parlem. Crec que és molt important tenir-ho en compte ja que moltes vegades les pràctiques educatives són molt intuïtives i poc rigoroses. 

- Proposar activitats que provoquin la reflexió dialògica: que ens facin reflexionar,  posar-nos amb crisi amb nosaltres mateixos per tal de crear el dubte.

Així doncs són eines per provocar la reflexió amb l’objectiu d’arribar al canvi de les creences inicials. Canvi en el que es portin a terme pràctiques qualitatives a les aules basades en els criteris de qualitat que ha estudiat i verificat la comunitat científica.

Algunes reflexions:

Vull fer èmfasi en dos punts en concret que em fan pensar més enllà de la tasca del formador. En primer lloc, crec que la recerca del què diu la comunitat científica ha de guiar sempre la nostra pràctica professional. Per tant, és important que l'estudi dels referents científics es converteixi en un aspecte habitual en la nostra professió. En segon lloc, trobo molt interessant analitzar-se a un mateix per mitjà de gravacions, transcripcions de converses... per tal de poder fer-se autocrítica o bé compartir aquesta crítica amb companys, qüestionar-te a partir de la reflexió. A la sessió s’ha comentat que és una activitat interessant en els processos de formació i que cal vetllar per crear un discurs protector per la persona que està sent avaluada. Però jo ho faria extensible més enllà d’una activitat que guia un formador. Així doncs, crec que la teorització de la nostra reflexió i l’aprendre a partir de l’anàlisi d’un mateix han de ser pràctiques habituals en la nostra professió  per tal de crear una conversa dialògica, d’autocrítica que tenyeixi els nostres centres.

Primera sessió: Dissabte, 19 de març: Les competències del personal formador (Mari Pau González, Neus Sanmartí)

Si he de relacionar amb una imatge tot el que m'emporto de la sessió d'avui seria el foc. Ja que està en canvi constant, tota acció que faci et farà prendre unes decisions (posar més troncs, animar-lo...), per tal de mantenir-lo despert. En tot moment et dóna informació perquè tu puguis modificar les teves accions i així poder mantenir el seu caliu. De la mateixa manera el formador sempre ha d’analitzar els resultats de cada sessió, el que expressen les persones que està formant i modificar, si cal, la seva organització i les accions que porta a terme.

Trobo molt important plantejar-me la formació com un motor de canvi. Tanmateix m’emociona ser qui  fa moure alguna cosa per dintre a les persones que tens al davant, no deixar-los indiferents. Crear-los dubtes, relacions amb el que fan, pensen o creuen, fer-los conscients de les seves bones pràctiques, crear-los reptes...
Pensant en el canvi cal tenir en compte, tal com cita M. A. Santos Guerra al llibre “la escuela que aprende” la escuela es el centro del cambio. El centro y el motor. Cada escuela tiene una identidad peculiar, una historia y un contexto. El cambio debe adoptar un enfoque global y sistémico. No se limita a pequeñas innovaciones que realiza algún profesor de manera aislada. Així doncs, és important conèixer el context en el que anem a actuar i marcar-nos conjuntament els objectius. També cal preveure l’encaix del formador en aquest sistema, de quina manera podem incidir més per promoure aquest canvi (es poden plantejar diferents agrupaments: claustre, cicles...).
No podem oblidar l’avaluació, tant l’avaluació reguladora que ens farà prendre decisions (igual que quan intentem mantenir un foc despert) com l’avaluació del grau d’impacte que ha tingut la formació que s’ha fet.

Com ja he comentat anteriorment, per sort he viscut una molt bona experiència com a persona formada en l’escola que treballo. Si hagués d’avaluar el grau d’impacte podria dir-vos que ens ha provocat que a les aules hi hagi unes bones pràctiques d’ensenyament- aprenentatge basades en l’aprenentatge dialògic i que fem un seminari entre nosaltres mateixos en el que ens avaluem i compartim les nostres pràctiques d’aula.


Què em qüestiono?
- Les formacions obligades en la que no tothom comparteix el mateix objectiu
- Com recollir informació de tothom per regular l’activitat
- Cal crear un canal d'informació per conèixer com el canvi arriba a l’aula
- Com crear un model de formació que ajudi a les escoles a compatir i créixer per elles mateixes. Aprendre a aprendre.

Què n'espero d'aquest curs?

Hola a tothom:
La meva experiència com a formadora és molt poca, sobretot en entorns fora de la meva escola. Així que començo aquest curs amb molta il·lusió i molts dubtes: il·lusió per compartir, aprendre, reflexionar... amb tots vosaltres i dubtes de si seré capaç de generar un canvi positiu en les meves experiències com a formadora.
He de dir que he viscut i he participat d'una experiència molt positiva pel que fa a la formació del meu centre, en la que el canvi ha estat molt rellevant. Ens hem convertit en una escola que dialoga, comparteix i s'avalua. Estem fent el nostre camí.