Trobo molt important plantejar-me la formació com un motor de canvi. Tanmateix m’emociona ser qui fa moure alguna cosa per dintre a les persones que tens al davant, no deixar-los indiferents. Crear-los dubtes, relacions amb el que fan, pensen o creuen, fer-los conscients de les seves bones pràctiques, crear-los reptes...
Pensant en el canvi cal tenir en compte, tal com cita M. A. Santos Guerra al llibre “la escuela que aprende” la escuela es el centro del cambio. El centro y el motor. Cada escuela tiene una identidad peculiar, una historia y un contexto. El cambio debe adoptar un enfoque global y sistémico. No se limita a pequeñas innovaciones que realiza algún profesor de manera aislada. Així doncs, és important conèixer el context en el que anem a actuar i marcar-nos conjuntament els objectius. També cal preveure l’encaix del formador en aquest sistema, de quina manera podem incidir més per promoure aquest canvi (es poden plantejar diferents agrupaments: claustre, cicles...).
No podem oblidar l’avaluació, tant l’avaluació reguladora que ens farà prendre decisions (igual que quan intentem mantenir un foc despert) com l’avaluació del grau d’impacte que ha tingut la formació que s’ha fet.
Com ja he comentat anteriorment, per sort he viscut una molt bona experiència com a persona formada en l’escola que treballo. Si hagués d’avaluar el grau d’impacte podria dir-vos que ens ha provocat que a les aules hi hagi unes bones pràctiques d’ensenyament- aprenentatge basades en l’aprenentatge dialògic i que fem un seminari entre nosaltres mateixos en el que ens avaluem i compartim les nostres pràctiques d’aula.
Què em qüestiono?
- Les formacions obligades en la que no tothom comparteix el mateix objectiu
- Com recollir informació de tothom per regular l’activitat
- Cal crear un canal d'informació per conèixer com el canvi arriba a l’aula
- Com crear un model de formació que ajudi a les escoles a compatir i créixer per elles mateixes. Aprendre a aprendre.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada