En aquesta sessió hem estat parlant de la formació com a procés formatiu l’objectiu de la qual és crear situacions interactives on es mostrin els sabers per modificar les creences personals o col·lectives.
Aquestes creences són irracionals, tothom en té. El que és important és desestabilitzar-les, crear el dubte.
Podríem comparar la figura del formador a la d’un director d’orquestra ja que és l’encarregat d’orquestrar un discurs comú el qual és la suma de tots els instruments. Tant director com músics s’influencien els uns als altres. De la mateixa manera és necessari que es crei un discurs comú entre el centre i el formador en el que la influència sigui recíproca.
Com podem canviar aquestes resistències i així fer crear el dubte?
- A partir de la reflexió dialògica.
- Recursos retòrics: cal tenir present que qualsevol discurs té tres moments importants (l’exordi, la narració i epíleg) i que el discurs ha d’agradar, commoure i convèncer .
- És important recolzar-se en la reflexió sobre què diu la comunitat científica respecte el que parlem. Crec que és molt important tenir-ho en compte ja que moltes vegades les pràctiques educatives són molt intuïtives i poc rigoroses.
- Proposar activitats que provoquin la reflexió dialògica: que ens facin reflexionar, posar-nos amb crisi amb nosaltres mateixos per tal de crear el dubte.
Així doncs són eines per provocar la reflexió amb l’objectiu d’arribar al canvi de les creences inicials. Canvi en el que es portin a terme pràctiques qualitatives a les aules basades en els criteris de qualitat que ha estudiat i verificat la comunitat científica.
Algunes reflexions:
Vull fer èmfasi en dos punts en concret que em fan pensar més enllà de la tasca del formador. En primer lloc, crec que la recerca del què diu la comunitat científica ha de guiar sempre la nostra pràctica professional. Per tant, és important que l'estudi dels referents científics es converteixi en un aspecte habitual en la nostra professió. En segon lloc, trobo molt interessant analitzar-se a un mateix per mitjà de gravacions, transcripcions de converses... per tal de poder fer-se autocrítica o bé compartir aquesta crítica amb companys, qüestionar-te a partir de la reflexió. A la sessió s’ha comentat que és una activitat interessant en els processos de formació i que cal vetllar per crear un discurs protector per la persona que està sent avaluada. Però jo ho faria extensible més enllà d’una activitat que guia un formador. Així doncs, crec que la teorització de la nostra reflexió i l’aprendre a partir de l’anàlisi d’un mateix han de ser pràctiques habituals en la nostra professió per tal de crear una conversa dialògica, d’autocrítica que tenyeixi els nostres centres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada